Perquè és una llàstima que no s’ensenyi a les escoles, a les cases, al carrer, a tot arreu, sobre la salut mental i la seva importància. Perquè tots o gairebé tots tenim una persona propera que no gaudeix d’una salut mental òptima… i per què dic això?
Perquè jo sóc una d’aquestes persones.
I ho dic per primer cop a la vida i ho poso per escrit també sobretot per treure-li importància. Perquè no tenir un bona salut mental o tenir problemes de salut mental no vol dir estar boig, aquest pensament és un dels grans errors que han creat un tabú al voltant d’aquest tema.
No tenir una bona salut mental es resumeix en què cada cop estàs més cansat/da, estàs trist/a sense saber per què, vas desgastant-te sense recarregar energia,… et fas analítiques, creient que et passa alguna cosa física. I les analítiques surten bé.
Perquè, amics meus, físicament no et passa res.
Però de cop i volta t’adones que aquesta sensació t’ha fet augmentar de pes i encara no saps com ha passat. No has estat conscient de tots els efectes que t’han produït la teva mala salut mental.
El meu sobrepès és causa i conseqüència de no estar bé, de no trobar-se bé, de no entendre què et passa.
I, malauradament, per molt que ho intentis, tu sol/a no podràs sortir d’aquest bucle ja que no tens les eines per fer-ho. Pots conèixer la teoria però no saps com aplicar-la. Pots escoltar els consells dels teus amics/coneguts però creus que això no és per tu.
I és veritat. Els consells no poden venir d’aquests amics/coneguts que veuen la teva situació com una cosa externa, per molt que parlis amb ells. Els consells que t’ajudaran vindran de professionals.
Però qui més t’ajudarà a sortir del pou ets tu mateix/a. Per exemple, jo he creat aquest blog per a recuperar a la noia Cuqui que s’amaga darrere de vàries capes.
Podeu veure els meus progressos a Instagram
Lentrada 10 Octubre: Dia Mundial de la Salut Mental ha aparegut primer a Ser Cuqui.